Biologia

-Qué és un ecosistema?
L'ecosistema és el conjunt d'espècies d'una àrea determinada que interactuen entre elles i amb el seu ambient abiòtic; mitjançant processos com la depredació, el parasitisme, la competència i la simbiosi, i amb el seu ambient a desintegrar-se i tornar a ser part del cicle d'energia i de nutrients. Les espècies de l'ecosistema, incloent bacteris, fongs, plantes i animals depenen unes de les altres. Les relacions entre les espècies i el seu medi, resulten en el flux de matèria i energia de l'ecosistema.

El nècton

-El conjunt d'organismes plàgics que neden activament rep el nom de nècton.

-La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes). Una gran part de les espècies de nècton són nerítiques, és a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les aplantes abissals.

-El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1000m, i el batipelàgic, per sota dels 1000m.

-La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàcton i zooplàcton.

-Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèri d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i s'alimenten de plàcton, que aconsegueixen retenir laigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.

-La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s'alimenta de plàcton és el tauró pelgrí, que pot fer més de 10m de longitud i és comlpetament inofensiu.

-Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandaria, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, propoció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.

-Als medis mesopelàgic i batipelàgic el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos envolupats, coloracions fosques i òrgans llumiosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els qie s'alimenten de zooplàcton i també els depredadors d'altres peixos.