Les meduses
Què són?
Les meduses són uns animals invertebrats que pertanyen al grup dels cnidaris. Es troben en tots els oceans del planeta, des de la superfície fins a les profunditats del mar. Algunes meduses habiten en aigua dolça. Les meduses han vagat pels mars des de fa almenys 500 milions d'anys, i possiblement des de fa 700 milions o més. Les espècies actuals presenten una morfologia molt similar a les espècies fòssils.
Com és reprodueixen?
Durant l'època de reproducció, les meduses mascles i les meduses femella adultes alliberen a l'aigua les cèl·lules sexuals per tal que tingui lloc la fecundació. De l'ou fecundat s'allibera una larva planctònica anomenada plànula, en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat apropiat, es fixa i es transforma en un pòlip asexual. Els pòlips viuen uns quants mesos i generen unes larves de medusa anomenades èfires. Les èfires tenen forma estrellada i es converteixen a poc a poc en meduses sexuades adultes al llarg d'uns dos o tres mesos, tancant el cicle. L'esperança de vida de les meduses adultes varia segons l'espècie, però està compresa entre 6 mesos i uns dos anys.
Que mengen?
Gairebé totes les espècies són carnívores i s'alimenten sobretot de peti, com els copèpodes que són els organismes més abundants del zooplanctonts crustacis. Els tentacles constitueixen els instruments essencials per a la captura de preses: els estenen en forma de xarxa esperant el pas dels organismes que hi quedaran atrapats. Una vegada la presa ha contactat amb el tentacle, és anestesiada i posteriorment aniquilada pels cnidocists. Els tentacles, al retreure's, traslladen les preses cap a la boca.
La cavitat gastrovascular posseeix un estómac central del que parteixen borses gàstriques o diversos canals radials, que poden continuar-se dintre dels tentacles; d'aquesta manera, els nutrients poden distribuir-se amb major facilitat per tot el cos.
Qui se'ls menja?
Els depredadors naturals de les meduses són les tortugues marines i alguns peixos grans com les tonyines.
Perquè piquen?
Quan les cèl·lules urticants dels tentacles de la medusa entren en contacte amb una presa s'obren, els filaments surten disparats i penetren a la pell, inoculant una substància urticant o verí. És un sistema que es dispara automàticament i que permet a les meduses capturar les seves preses i defensar-se. Aquest mecanisme és el que es produeix quan una medusa entra en contacte amb una persona. Una medusa té milers de cèl·lules urticants en els seus tentacles i que aquestes cèl·lules continuen actives encara que la medusa estigui morta a la sorra. També es poden disparar les cèl·lules urticants dintre de l’aigua per xoc osmòtic o tèrmic, sense que la medusa entri en contacte amb la persona.
Què fer després de la picada?
Aquests són alguns consells davant la picada d'una medusa comuna:
- Sortir de l'aigua
- No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola.
- No netejar la zona de la picada amb aigua dolça ni amb amoníac, usar sempre aigua salada. L'aigua dolça activa el poder urticant de les meduses (de fet, el canvi osmòtic que produeix l'aigua dolça activa els nematocists de les meduses que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat).
- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.
- Aplicar fred sobre la zona afectada durant un quart d'hora usant una bossa de plàstic que contingui gel. Mai aplicar gel directament llevat que sigui d'aigua marina. Si el dolor persisteix convé aplicar de nou la bossa de gel durant una altra quart d'hora.
- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.
- Si l'estat de la víctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, ha de ser duta immediatament a l'hospital perquè li tractin d'aquestes afeccions.
Per què han augmentat tant?
Hi ha molts estudis que confirmen l’augment de la presència de meduses a les platges de diversos
indrets de tot el món, des d’Alaska a Austràlia, del Japó a Namíbia o de Mèxic a l’Atlàntic Nord.
A casa nostra les dades també van en la mateixa direcció. Vegeu, per exemple (fig. 7) l’augment
del percentatge de casos de picades de meduses atesos pels serveis de la Creu Roja a Barcelona.
(La disminució de l’any 2000 es pot explicar per la disminució en l’ús de la platja a causa del mal
temps).
Es tracta, doncs, d’un fenomen mundial. Això ja fa preveure que no serà de fàcil solució.
Caretta Caretta
Què són?
És una tortuga marina de l'ordre dels quelonis i de la família dels quelònids que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània, on sempre havia estat molt abundant. Els adults pesen de 65 a 107 kg i tenen una longitud de 82 a 109 cm. Els colors varien entre el cafè fosc i el groc ataronjat, dorsalment són de color crema. Les cries són de color cafè fosc. Tenen aletes de dues arpes especialitzades per nedar grans distàncies, i tenen el cap gran i arrodonit, semblant al de la tortuga verda. Tenen un bec molt gruixut. La closca sol ser llisa en els adults i una mica més aspre en els joves. Habitualment presenten epibionts adherits a la closca.
És una tortuga marina de l'ordre dels quelonis i de la família dels quelònids que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània, on sempre havia estat molt abundant. Els adults pesen de 65 a 107 kg i tenen una longitud de 82 a 109 cm. Els colors varien entre el cafè fosc i el groc ataronjat, dorsalment són de color crema. Les cries són de color cafè fosc. Tenen aletes de dues arpes especialitzades per nedar grans distàncies, i tenen el cap gran i arrodonit, semblant al de la tortuga verda. Tenen un bec molt gruixut. La closca sol ser llisa en els adults i una mica més aspre en els joves. Habitualment presenten epibionts adherits a la closca.
Com és reprodueixen?
Per motius de reproducció pot formar concentracions de centenars d'individus. La maduresa sexual arriba cap als 10 anys, quan posseeix una longitud de 60 cm. L'aparellament es produeix usualment a la superfície, els mascles usen les seves dues arpes per aferrar-se al llom de les femelles. El període de reproducció és de maig a setembre.
Per motius de reproducció pot formar concentracions de centenars d'individus. La maduresa sexual arriba cap als 10 anys, quan posseeix una longitud de 60 cm. L'aparellament es produeix usualment a la superfície, els mascles usen les seves dues arpes per aferrar-se al llom de les femelles. El període de reproducció és de maig a setembre.
Què mengen?
Éspècie és carnívora, s'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos, meduses i altres petits i mitjans animals marins, que masteguen amb les seves grans i poderoses mandíbules. Com altres tortugues marines, les femelles retornen a dipositar els seus ous a prop de la mateixa platja on havien desclos. Al contrari d'altres tortugues de mar, la persecució del mascle i l'aparellament usualment no tenen lloc a prop de la platja d'anidament, fent-lo al llarg de les rutes de migració entre camins d'alimentació i d'aparellament.
Éspècie és carnívora, s'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos, meduses i altres petits i mitjans animals marins, que masteguen amb les seves grans i poderoses mandíbules. Com altres tortugues marines, les femelles retornen a dipositar els seus ous a prop de la mateixa platja on havien desclos. Al contrari d'altres tortugues de mar, la persecució del mascle i l'aparellament usualment no tenen lloc a prop de la platja d'anidament, fent-lo al llarg de les rutes de migració entre camins d'alimentació i d'aparellament.
Qui se'ls menja?
La tortuga babaua té nombrosos depredadors, especialment d'hora en la seva vida. Depredadors d'ous i nounats inclouen cucs oligoquets, escarabats, larves de mosques, formigues, larves de la vespa parasitària, mosques de la carn, crancs, serps, gavines, còrvids, opòssums, óssos, rates, armadillos, mustèlids, zorrillos, cànids, prociónidos, gats, porcs, i éssers humans. Durant la migració des dels seus nius fins al mar, les cries són depredats per larves de dípters, crancs, gripaus, llangardaixos, serps, aus comofregatas i altres aus, i mamífers. En l'oceà, els depredadors dels nenonatos inclouen peixos, per exemple, peixos lloro i morenes, ycangrejos portúnidos. És més rar que els adults siguin atacats per la seva gran grandària, però poden ser presa de taurons, retens, yorcas. Fins a 40% de les femelles nidificants tenen ferides que van ser probablement causades per atacs de tiburones.40 Les femelles que fresen són atacades per mosques de la carn, gossos salvatges i éssers humans. Mosquits dels pantans salats també poden molestar les femelles durant la fresa.
La tortuga babaua té nombrosos depredadors, especialment d'hora en la seva vida. Depredadors d'ous i nounats inclouen cucs oligoquets, escarabats, larves de mosques, formigues, larves de la vespa parasitària, mosques de la carn, crancs, serps, gavines, còrvids, opòssums, óssos, rates, armadillos, mustèlids, zorrillos, cànids, prociónidos, gats, porcs, i éssers humans. Durant la migració des dels seus nius fins al mar, les cries són depredats per larves de dípters, crancs, gripaus, llangardaixos, serps, aus comofregatas i altres aus, i mamífers. En l'oceà, els depredadors dels nenonatos inclouen peixos, per exemple, peixos lloro i morenes, ycangrejos portúnidos. És més rar que els adults siguin atacats per la seva gran grandària, però poden ser presa de taurons, retens, yorcas. Fins a 40% de les femelles nidificants tenen ferides que van ser probablement causades per atacs de tiburones.40 Les femelles que fresen són atacades per mosques de la carn, gossos salvatges i éssers humans. Mosquits dels pantans salats també poden molestar les femelles durant la fresa.
Per què han disminuit tant?
Las tortugas bobas fueron intensamente cazadas por su carne y sus huevos. Aunque la caza ha disminuido debido a la legislación internacional que las protege, todavía se consume carne y huevos de tortuga en los países donde no se hacen cumplir estrictamente las leyes. En México por ejemplo, los huevos de tortuga son un plato común, y los lugareños afirman que los huevos son un afrodisíaco. El consumo de huevos o carne de tortuga puede causar enfermedades graves debido a las bacterias dañinas que contiene, comoPseudomonas aeruginosa y Serratia marcescens, y por los altos niveles de metales tóxicos que se forman como resultado de labioacumulación.
La costa occidental de los Estados Unidos forma parte de un corredor migratorio crítico para las tortugas bobas del Pacífico, en el cual cruzan el Pacífico desde las zonas de anidación en Japón hasta la costa de California. Mediante estudios de telemetría se descubrieron importantes hábitats de alimentación para los juveniles situados en el centro del Pacífico Norte. Estos hábitats se superponen con los caladeros para la pesca a gran escala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada