El bentos
El organismes que viuen als fons marins reben el nom de bentònics. N'hi ha que són fixos , d'altres efectuen desplaçadaments curts i també nhi ha que són capaços de recòrrer distàncies grans. És freqüesnt que els organismes que d'adults són bentònics tinguin larves que viuen al plàcton.
Les algues marrons, vermelles i verdes són un component important del bentos, però sempre en fons no més profunds d'on arriba la radiació lluminosa. Les formes i coloracions d'aquestes algues són molt variades, com també ho és la seva consistència, que passa de formes molt delicades a d'altres més rígides i fins i tot incrustades de carbonat càlcic.
A més de les algues, al mar Mediterrani té una importància especial una planta fenerògama (amb flor) marina, anomenada posidònia, que forma grans praderies submarines que han patit l'acció negativa de la pesca d'arrossegament.
Els bivalves, com el musclo, la cloïssa, l'ostra i la navalla, són bentònics i viuen sobre les roques o els fons tous, o bé enterrats. Les larves d'aquests éssers vius són gairabé sempre plactònics.
Hi ha diversos tipus de cucs, amb o sense tubs propis, que de vegades presenten plomalls banquials molt vistosos. Els mol·luscs nus són depredadores, per exemple, de bivalves.
Esponges i coralls són dos grups d'organismes filtradors propis del bentos. Al Mediterrani els coralls no arriben a formar els esculls que construeixen als mars tropicals, se suposa que a causa d'una manca de constància ambiental de clima mediterrani.
Molts crustacis d'interés pesquer, com els llagostins, els escamarlans, les llagostes i els llamàntols són tambè bentònics.
Els peixos bentònics comprenen una part important de kes espècies més valorades per a l'alimentació: lluç, moll, llenguado, rèmol i rap. Cal remarcar, però, que les formes juvenils del lluç i el moll són nectròniques.
Tres de les comunitats bentòniques de les illes Medes (Girona):
1.Escull de corall: 2.Praderia de posidònia:
3.Praderia d'algues:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada